Pàgines

diumenge, 4 de març de 2012


Individu i societat

El sistema econòmic és com el cos humà

El cos humà, igual que el sistema econòmic, està format per milions d’elements  (cèl·lules), organitzats per funcions (òrgans). Aquests elements depenen els uns dels altres, fins a tal punt que, del bon funcionament de cadascun d’ells en depèn la salut de la persona. Un càncer, per exemple,  que inicialment  afecta poques cèl·lules , pot provocar la mort del malalt.

En el sistema econòmic passa el mateix: està format per milions d’elements (persones), organitzats per funcions (empreses, institucions...). Les condicions de vida dels seus elements (agents econòmics) condicionen la salut de la societat. Un nivell d’atur alt, la inestabilitat laboral, la corrupció, la poca atenció a la gent gran ... perjudiquen la cohesió social , debiliten el sistema i faciliten que aquests emmalalteixi.
És interessant la relació existent entre els elements i la societat que formen i per això reflexionaré sobre la manera com veu l’individu al conjunt; com aquesta visió origina la seva ideologia individual  i, com a conseqüència, la ideologia dominant en una societat.

Ideologia Individual  (dreta i esquerra)

Malgrat que a nivell global depenem de la resta de membres de la societat, cada individu pot optar entre dues visions ideològiques contràries del seu paper dins de la societat:

Els uns (ideologia de dreta) pensen únicament des d’una perspectiva individual, creuen que cada persona ha de buscar les seves pròpies solucions, partint de la idea que amb el seu esforç, lluitant – si cal contra la resta – els millors sempre acaben triomfant. Aquesta visió propugna una societat en la que els guanyadors tenen riquesa i un paper dominant i destacat, mentre que es considera natural que una part dels individus disposin de pocs recursos (diferències de renta).

Els altres (ideologia d’esquerra) pensen des de la perspectiva social. Aquesta visió propugna les solucions col·lectives a partir del concepte de la col·laboració i parteix del fet que en la societat no sempre es tenen les mateixes possibilitats, que poden sorgir circumstàncies inesperades (que poden afectar a la persona o a l’entorn familiar)com : accident laboral, malaltia greu, acomiadaments ... Aquesta visió propugna que hi hagi mecanismes de redistribució de la renda que permetin garantir un mínim de recursos a tots els membres de la societat amb independència de les seves circumstàncies personals.

Perspectiva social: l’esquerra

El individu d’esquerra està influït per la seva capacitat de veure’s com un element  dins de la societat, que depèn de la resta per a sobreviure, i s’identifica amb una cèl·lula dins del sistema

Parteix de una actitud crítica davant de l’organització econòmica actual que considera injusta i propugna el màxim de igualtat entre els elements de la societat.

Busca el seu benefici individual a partir de la tendència a  compartir recursos i mitjans i espera que les polítiques governamentals contribueixin a la solidaritat i a l’equitat.

Perspectiva social:  la dreta

Parteix de l’acceptació del actual sistema econòmic i té una visió de la societat com a font de possibilitats per a la seva millorar individual. No veu la seva dependència de la resta d’individus sinó que creu que amb l’esforç personal cadascú podrà obtenir el major benestar dins de la societat.

Espera que la intervenció del govern sigui mínima i considera que l’eficiència ha de ser l’objectiu de la societat.

Ideologia social

Cada persona, en funció de la seva educació, vivències, influències... opta per una de les dues visions. A més, la capacitat de les persones de poder entendre la seva fragilitat, actual i futura,  i la dependència de la resta de membres de la societat contribueix a determinar la seva visió.

A nivell social, llavors, en funció  de la actitud de la majoria dels individus de la societat, predomina una de les dues visions ideològiques: sortida individual (visió política de la dreta) o sortida conjunta (visió política de l’esquerra). 

Malgrat que he dibuixat dos models extrems d’individu, en realitat, les persones i els partits polítics es mouen entre aquests dos extrems ideològics, que condicionen l’actitud de cada ciutadà, davant dels impostos, la redistribució de la renda, el pes del sector públic en l’economia, la necessitat d’aprofundir l’Estat del Benestar... en resum la ideologia dominant explica les polítiques que els governs duen a terme  davant dels dos objectius contradictoris: equitat (objectiu tradicional de l'esquerra)  o eficiència (objectiu tradicional de la dreta).

Salut i pessetes 
Víctor Prat